dimarts, 23 d’octubre de 2007

Dostoievski i "Els germans Karamàzov"


Fiódor Dostoievski va néixer a Moscou (Rússia) l’any 1821 i va morir a Sant Petersburg (Rússia) el 1881 i fou un dels grans novel·listes russos.

Els germans Karamàzov (Братья Карамазовы en rus), és la última novel·la de l'escriptor rus, publicada l’any 1880. Usualment es considera aquesta novel·la com la culminació de l’obra de Dostoevsky, qui va trigar prop de dos anys per escriure aquest llibre.
Aquesta obra va ser publicada com una sèrie al diari "El missatger Rus"i completada el novembre de 1880. Dostoevsky volia concebre aquesta obra com la primera part d'una història èpica titulada La vida d'un gran pecador.
El llibre està escrit en dues parts; la primera és la història d'un parricidi en el qual tots els fills d'un pare assassinat tenen una part de la culpa però, en un nivell més profund, és un drama sobre els temes morals de la culpa, dubte, raó i lliure desig. La novel·la va ser majoritàriament escrita a Staraya Russa, el qual és també l'escenari principal de l'obra.

D’aquesta obra se n’ha fet una versió en la gran pantalla amb el mateix títol, l’any 1958.
La producció està dirigida per l’americà nascut a Filadèlfia Ruben Sax (1912-1992) i més conegut amb el sobrenom de Richard Brooks.
Segons l’argument de la pàgina oficial de la pel·lícula, el film narra els problemes d’una família russa del segle XIX i explica també les conseqüències que té la mort del pare d’aquesta família (l’actor és Lee J. Cobb), oportunista i llibertari, sobre els seus fills Dimitri (que dóna vida Yul Brynner, el principal protagonista), Ivan (Richard Basehart) i Alexey (William Shatner), un dels quals és acusat per l’assassinat del seu pare.
En el següent link del portal YouTube podeu observar un fragment d’aquest film.
http://www.youtube.com/watch?v=-jF-04odZps

Tot seguit, adjunto un fragment de la novel·la Els germans Karamàzov:
(...) Què és el que li interessa a aquest home? Quines són les seves principals preocupacions? –no hauria sabut què contestar-se-. No obstant, Smerdiàkov restava a vegades, ja sigui a la casa, al pati o al carrer, sumís als seus pensaments durant uns deu minuts. En aquests moments, no semblava haver rebel·lat encara res al millor fisonomista. (...).
En realitat no pensa: el que fa és contemplar alguna cosa. Si el toquéssiu, s’enfadaria i us miraria com si s’acabés de despertar, sense comprendre res de res. Es tranquil·litzaria de seguida, però si li preguntessis en què estava pensant, segurament no se n’enrecordaria, tot i que tornés a experimentar les impressions rebudes durant el seu estat contemplatiu. Impressions que, per ell, són valiosíssimes i que es van acumulant en la seva manera de ser (...).
Informació extreta de:

http://ca.wikipedia.org/wiki/Els_germans_Karamà zov
http://ca.wikipedia.org/wiki/Fyodor_Dostoevsky
http://es.wikipedia.org/wiki/Los_hermanos_Karamazov_(película)
http://es.wikipedia.org/wiki/Richard_Brooks
http://w3.bcn.es/V01/Serveis/Noticies/V01NoticiesLlistatNoticiesCtl/0,2138,7610_52378_1_66060317_imprimir,00.html?accio=imprimir
http://www.bibliotecasvirtuales.com/biblioteca/OtrosAutoresdelaLiteraturaUniversal/Dostoievski/LosHermanosKaramazov/index.asp