dissabte, 27 d’octubre del 2007

El conte Isabel de Galceran

El conte Isabel de Galceran esdevindrà , el 1885, una novel.la ben estructurada i amb personatges ben perfilats: Vilaniu. Aquesta Vilaniu fictícia és Valls? Bàsicament, sí. Els records de Valls hi seran ben palesos - tradicions, personatges, paisatges, carrers, tipus, castellers...-. Però Oller no es limita en Valls. El seu Vilaniu recull tot allò que té de pintoresc i característic qualsevol vila catalana. Ell vol retratar un autèntic niu , que, tal com diu, podent-ho ésser de gaubança i pau enmig de la riolera naturalesa que l'envolta ho és, per estretor de mires, per ignorància, apassionaments i enveges, de malestar i discòrdia suïcida.

I és que Oller, tal com deixa clar a les seves Memòries Literàries té una visió agra de la Catalunya rural:

A més, aquí em tens en una de les muntanyoses encontrades (estil Jocs Florals) més pobres i més rònegues de Catalunya, de gent mig salvatge...de mala sang, aspra, indòmita..La terra és pobra; els pobles, negres; la misèria tan gran, que ja comença a semblar-se a l’extinció d’una raça....