divendres, 19 d’octubre de 2007

Romanticisme. Paissatge. Cala de Torredembarra.


Desde ben petita aquestes ones em recorden a una infància, jugant a fer castells amb la sorra i mullant-me amb les ones més altes. Per desgràcia només podia gaudir d'aquestes ones a l'agost, on el sol cremava i els meus amics i jo gaudiem dels calorosos dies d'estiu. Aquestes ones em porvoquen plors, alegría, enyorança, perque avui dia, amb 17 anys, encara jugo amb la sorra, encara pasejo per aquesta petita cala, encara gaudeixo de la sorra fineta, que crema durant el dia i a la nit es ben fresca. I allà gaudeixo de tots els estius i els gaudeixo amb el més feliç somriure. Sentarme a les roques més altes és el que més em motiva, allà asseguda contemplo el faro que ens il.lumina totes les nits d'estiu i gaudeixo de la tranquilitat i si tinc ganes de sentirme lliure em tiro desde una de les més altes i em sento encara millor. Cada cop que trepitjo la caleta, és un record més de la meva infància, adolecència i de tots els díes que em queden per viure. Allà sempre seré petita.