dissabte, 9 de febrer de 2008

ÉS QUAN DORMO QUE HI VEIG CLAR

És quan plou que ballo sol Vestit d'algues, or i escata,
Hi ha un pany de mar al revolt I un tros de cel escarlata,
Un ocell fa un giravolt I treu branques d'una mata,
El casalot del pirata És un ampli gira-sol.

És quan plou que ballo sol Vestit d'algues, or i escata.
És quan ric que em veig gepic
Al bassal de sota l'era,
Em vesteixo d'home antic I empaito la masovera,
I entre pineda i garric Planto la meva bandera;

Amb una agulla saquera
Mato el monstre que no dic.
És quan ric que em veig gepic
Al bassal de sota l'era.

És quan dormo que hi veig clar
Foll d'una dolça metzina,
Amb perles a cada mà
Visc al cor d'una petxina,
Só la font del comellar
I el jaç de la salvatgina
—O la lluna que s'afina
En morir carena enllà.

És quan dormo que hi veig clar Foll d'una dolça metzina.

(De És quan dormo que hi veig clar. Barcelona: Fundació J.V.Foix-Edicions 62, 2004)

Aquest poema es el que més m'ha agradat dels que he trobat, encara que no l'entenc gaire, penso que es un poema "divertit" i molt "visual" perquè mentre l'estaba llegint, visualitzaba les imatges i això em produia una sensació agradable, sobre tot el moment en el que parla de l'ocell que agafa la branca, jo me' l imaginaba fent un niu, en temps de primavera.
Tambè m'agradat el paragraf últim que parla de la lluna, perquè podia visualitzar com anaba afinant-se fins desaparèixer.
Crec que el vocabulari és una mica dificil, però m'agradat la forma d'escriure que tè.
N'he extret el poema de www.escriptors.cat