Eugeni d'Ors

"Vaig dir-me que, per tal com perfecta de forma, no podia la Ciutat morir. Car, així com les estàtues gregues constitueixen el motllo definitiu de la bellesa plàstica, així la Ciutat, també fruita grega, ve a ser el motllo definitiu de la bellesa social. Però de les dues hel·lèniques creacions -La Ciutat i l'Estàtua-, encara és la Ciutat la més bella. Té, damunt la línia, el moviment. És alhora Estàtua i Tragèdia. Tragèdia en el més elevat sentit de la paraula: espectacle d'un moviment nodrit de llibertat".

Eugeni d'Ors: Glosari, 1907

En aquesta glossa, Eugeni d'Ors tracta una de les bases de la poesia noucentista: insistir en l'afany de construir la gran "ciutat ideal".

Eugeni d'Ors escriu aquesta glossa el 1907, just abans de les eleccions d'aquell mateix any -que guanyà Solidaritat Catalana-, de manera que dóna una visió de la Ciutat més enllà del que realment és. Eugeni d'Ors va més enllà al dir que "la Ciutat és el motllo de la bellesa social".

L'autor parla de la Ciutat com un terme modèlic, un element a admirar per la seva esplendor. Eugeni d'Ors dóna a entendre que el terme de "Ciutat" és per a ell un terme que cal idealitzar i venerar, considerant que la Ciutat és el centre de l'art, que pel voltant de la Ciutat és per on s'organitza tota mena de perfecció. A més, l'autor afirma que, de tant bella que és, no pot arribar mai a la seva fi, i fins i tot compara la Ciutat amb la Tragèdia i l'Estàtua, les dues creacions "magnes" de la Grècia antiga.

Eugeni d'Ors, a més, parla de la vitalitat que ofereix una Ciutat, de l'emancipació que t'ofereix i de la sensació d'evolució que et proporciona.

Personalment, no comparteixo aquesta idealització de la Ciutat que fa Eugeni d'Ors. Si bé en un futur em costaria viure en un altre lloc en comptes de viure a Cornellà, crec que tota aquesta descripció, titllant fins i tot de la Ciutat com d'una divinitat, s'escau més a la vida a la muntanya, als poblets, on crec que es respira més llibertat, més "deixar fer", més capacitat d'elecció i millor manera de viure. Torno a dir que per comoditat, la ciutat potser és el millor referent, tot i que no la considero un model a seguir, i ni molt menys, el model de la "bellesa social", ja que crec que la societat s'ha civilitzat massa. I se civilitzarà massa.