Aquesta és Caterina Albert (Víctor Català) , amb la portada del seu millor llibre, Solitud.
El cant dels mesos el va publicar l'any 1901, per tant va ser el seu primer llibre: és un recull de versos.És un llibre en certa manera unitari: dotze poemes inspirats, com va escriure Maragall, en el sentiment de la naturalesa en cadascun dels mesos de l'any. Seguint la manera de fer de la poesia vitalista. Allò que aparentment és un cicle es converteix, més aviat, en un procés que comença amb el cant a la vida oculta dins la terra i acaba cantant una altra vida, la de l'esperit, en un procés d'elevació, que, a l'hora de la veritat, no correspon a l'harmonisme maragallià, monista, integrador, sinó a la successió d'elements antitètics.
La seva àvia havia mort l'any 99, i en l'estiu següent, per raó del dol, encara sortíen menys que mai de casa. Un matrimoni amic seu, però, va venir a fer-los companyia. Un dia, estava ella escrivint, va acostar-se-li la senyora. Li preguntà què feia. Eren els "Cants dels mesos". Els hi va llegir, va mostrar-hi complaença. Va demanar-li, no els hi va refusar. I al cap d'un mes de ser fora, la senyora va escriure-li: "Tinc imprès el seu llibre, no em faci llençar els diners. Digui'm quin nom d'autor vol que hi posi, si té inconvenient a donar el seu." I tal, si hi tenia inconvenient! Mai a la vida no hauria signat res amb nom de dona. Ella, aleshores, treballava en una novel.la, que no ha acabat encara, el protagonista de la qual es deia Víctor Català. Va refugiar-se en aquest nom. Heu's ací l'origen del seu pseudònim. Joan Maragall va fer una crítica del llibre i va crear molta expectativa. A partir d'aquí van mantenir una constant correspondència (més de vint cartes cada un entre 1902 i 1911).
Informació trobada a : www.mallorcaweb.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada