Drames rurals

Víctor Català (1869-1966) é-Caterina Albert, es coneguda principalment per la seva novel·la Solitud (1905).

Deixant de banda aquesta obra, l'aportació més decisiva de Víctor Català a la literatura catalana és el "drama rural", que defineix les característiques essencials de la primera etapa de la seva narrativa: Drames rurals (1902).

El tret dominant del "drama rural" és possiblement la intensitat corprenedora, que desemboca, sovint, en una situació límit.

L'autora elimina tota retòrica,manera gairebé impassible al punt de vista dominant, que acostuma a ser el del personatge marginat pel grup social; sempre mancada de la més elemental humanitat, que, a vegades, arriba a ser d'una gran crueltat.

Amb Drames rurals( i d'altres com Caires vius), intentà adaptar-se als nous gustos literàris.

Narrativa breu
Drames rurals. Barcelona: Tipografia L'Avenç, 1902 / Barcelona: Selecta, 1948 / Barcelona: Barcanova, 1992 [edició escolar amb anotacions de Núria Nardi].

LA LITERATURA MODERNISTA. Narrativa.
Les tendències literàries que sorgiren durant el modernisme afectaren tots els gèneres, des de la poesia a l'assaig.

El gènere, però, que mostrà d'una manera més interessant l'evolució i la diversificació literària fou el conte, que, a més, fou conreat per pràcticament tots els autors i aconseguí algunes de les mostres de més qualitat de la literatura del moment. Per aquests motius, i donada la dificultat que tenim, a causa de les limitacions d'espai que ens imposem per equilibrar els temes, per a veure amb més amplitud la literatura de cada període, ens centrarem en aquest gènere.Llegirem únicament tres narracions. Les dues primeres corresponen a l'anomenat ruralisme, que fou la tendència quantitativament més conreada i que representa millor alguns aspectes definidors de l'esperit d'un ampli sector dels modernistes. La darrera narració, que podríem situar entre el realisme i el decadentisme, és un bon exemple d'un vessant més refinat i especialment suggerent, que tingué també una acollida i una continuïtat remarcable entre els escriptors i el públic.
Així presentava Víctor Català una de les primeres mostres del ruralisme:

Text 2

Oh tu, escaient damisel.la ciutadana, de posat senyorivol.la de cos esllanguit i rostre pàl·lid, la d'ulls somniadors i llavis tristos[...] perdona'm a mi, el pobre pelegrí de la terra aspra, que duu sobre la túnica la pols dels viaranys, dormits en les planúries soleiades, i que palpa amb la guaspa del bordó tot lo que troba en terra, recollint pedruscalls i flors boscanes per ensenyar-ho als homes així que és en poblat, perdona'm, oh tu, damisel.la ciutadana!, si per encert cau en tes mans de nacre, anèmiques i gràcils, aquest llibrot feixuc; perdona'm i deixa'l de seguida, puix no s'és fet per tu: s'és fet per a altres mans més coratjoses i per gustos més rúfols. Per tu els colors que té són massa crusos, les ratlles massa negres: hi manquen mitges tintes, matisos esblaimats i corbes gracioses com espirals de fum d'un pebeter.Aquest és un aplec dels pedruscalls que et deia, de formes anguloses i endurides, invariables a través dels segles, i no et pot plaure a tu, que et mires la pedra adulterada pel cisell i per l'enginy dels homes, com tampoc te plauria el pom de flors silvestres, que guardo en mon sarró de romiatge, puix tot són flors senzilles, primitives, unes inoloroses; les altres, de fragàncies extremades, que fan girar la cara al qui no hi està fet.[...]Mes, potser algun dia[...] escrigui un altre llibre més bonic que el present; un llibre de les coses que passen amb el buf del Destí, un llibre gai, de marquesets i reines, de boscs endormiscats i de caceres[...]Mes ara, plega, plega, que ni jo et vull ofendre, ni tu deus ésser cap Isabel d'Hongria per recrear-te en l'esport divinal de veure llagues i acaronar la ronya que es troba tot corrent per la terra aspra, ben lluny de les grans urbs.Víctor Català: "Prec", pròleg a Drames rurals, 1902