Unes vacances fredes a la vora del mar

Aprofitant que el trimestre passat vam llegir L'irradiador del port i les favine, un recull de poemes que estaven relacionats amb varis elements relacionats amb el port, com el mar, les gavines i un far, us parlaré sobre el meu entorn d'aquestes vacances de Setmana Santa, que comparteix en comú aquests elements del llibre. Em trobo a Torredembarra, un poblet de platja, passo els dies a una apartament al costat d'una cala, "Cala de los Alemanes", i sovint hi vaig a contemplar les ones del mar. Ara mateix estic asseguda a les roques més altres, i des d'aquí veig tot blau: mar i cel, i les gavines. Només contemplo, ja que són dies encara freds i no puc gaudir del mar com a l'estiu, però tot i així trobo molt relaxant observar. El que més m'impresiona és el far, que l'envolten les gavines volant a la vora d'aquest, m'agrada estarme tot el matí asseguda al seu costat i gaudir del vent més dolç. Sempre m'ho he pres com una manera d'allunyar les meves inquietuds i aprofitar per descansar després d'estar dies enrere en la ciutat de sempre, tancada a casa meva i asseguda a la cadira del meu escritori contemplant les infinites lletres que m'he de memoritzar. A la nit, amb els amics, anem a la cala i ens asseiem a la sorra freda, i encara que sigui fosc, el far no deixa mai d'il.luminar-nos amb aquella llum tant potent. M'emociona perque si de petita, quan vaig descobrir aquell "fanal tan enorme" vaig alucinar com mai, avui, encara amb 17 anys, ho faig més.
M'encantaria que tots vosaltres tinguessiu algun cop l'oportunitat de gaudir d'aquesta tranquil.litat en un matí fred de març, i veure lo maco que és el mar i el cel, i la vida.