Monòleg

Dissabte, fa sol, encara no he trepitjat el carrer, com cada cap de setmana he de buscar informació que no aconsegueixo trobar, ja estic atabalada, el cap m'explotarà, el telèfon no para de sonar i m'està posant més nerviosa encara, no tinc res més interessant a fer en aquest moment que pensar. Vull anar al carrer però fa fred...em sembla que em dóna igual, m'he d'airejar una mica..ara hi aniré. Em fa bé pensar que dilluns no hi ha classe, i per fi anirem a veure l'exposició que tantes ganes tenia d'anar. Com serà? Potser no com em penso, però segur que m'agradarà, a mi totes aquestes coses m'agraden..! Encara que dijous he d'anar a una universitat, no sé perquè, si no m'interessa gens, aniré a pendre el sol, com em van dir. No sé perquè en aquesta vida em de fer coses que no ens agraden o que no volem fer, en qualsevol sentit, ho trobo injust, hi han tantes coses injustes en aquest món...bé, ens hem d'aguantar.