Aquesta setmana santa he estat quasi tots els dies envoltada de moltes muntanyes, a Andorra i a Berga, on hi havien muntanyes gegants, muntanyes petites, amb arbres, pelades, muntanyes arrodonides, amb grans cims... totes aquestes muntanyes les relacionava amb el llibre de Solitud i la seva muntanya.
La protagonista per mi va ser la nevada, on vaig anar a fer snow.
Quan pujava en telecadires, m'imaginava que si la Mila hagués fet el seu trajecte per la muntanya en telecadira com jo, li haguès estat més fàcil.
Tenia la mateixa il.lusió que ella en pujar la muntanya, encara que no pel mateix motiu; ella volia una nova vida, jo practicar un esport.
La Mila va pujar amb el seu home, però es sentia sola, i finalment, va baixar de la muntanya decebuda i sense ell.
En aquest cas, vaig enrecordar-me de la Mila perquè vaig pujar amb el meu xicot, però a mig camí em vaig perdre i vaig haver de marxar sense ell, llavors em vaig sentir sola al trobar-me allà adalt sense ningú.
Encara que, finalment jo no vaig tenir cap decepció en aquesta història perquè m'ho vaig passar d'allò més bé.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada