Literatura en plena Setmana Santa

Dissabte, diumenge i dilluns passat, els primers dies d'aquestes -curtes- vacances, els monitors i monitores del meu esplai vam voler gaudir de la natura envoltats de nens i nenes per passar-ho plegats la mar de bé. Així doncs, una setmana abans de l'avinantesa, tocava preparar activitats, gimcanes, jocs de nit, cartells, grups de neteja, fer cartes, parlar amb els de la casa de colònies, amb l'autocar, etcètera. Una feinada que sempre es veu recompensada per l'alegria dels nens i les nenes jugant amb allò que els has preparat.
Nens i nenes en tenim de tota mena: n'hi ha que semblen que visquin en una completa Bogeria, d'altres, quan s'avorreixen, prefereixen la solitud. D'altres, en canvi, quan els monitors posem musiqueta per animar les activitats, alguns dels nostres nens i nenes prefereixen passar a l'acció amb un bon Ball. A vegades, fins i tot, robat.

Ara, però, em ve al cap una de les activitats que vam fer diumenge pel matí. Els nens i nenes del meu grup havien d'aconseguir passar una sèrie de proves com ara trobar un sugus amb la boca en una palangana plena de farina, treure el paper d'un Xupa-Xup tan sols utilitzant les dents, mossegar una poma que estava dins un cubell d'aigua sense utilitzar les mans, o endevinar una cançó que algun nen cantava amb el cap dins l'aigua. Els nens em van dir que la prova que més van disfrutar va ser aquella que un d'ells, amb els ulls embenats, havia d'encertar un melindru ple de nocilla dins la boca de la seva parella, qui l'indicava on era ell amb crits de "a la dreta!", "recte!", "més amunt!". Aquella activitat em va fer reflexionar com de semblants arribem a ser tots, nens, nenes, grans i més joves. Hi ha tota una sèrie d'elements que ens uneixen. Jugar, voler tornar a ser nen, córrer, cridar, riure, activitats que ens fan gaudir a tots, siguem d'on siguem i tinguem els anys que tinguem. A més, quan tots els nens i nenes em deien que els encantava aquella activitat perquè els encantava la xocolata, no vaig poder evitar que, tot i ser ja en l'any 2008 d'aquest innovador segle XXI, encara hi ha qui gaudiria escoltant les peripècies d'en Hansel, la Gretel, i també d'en Charlie i la seva fàbrica de xocolata.