Aclariments:
L'escrit, per si no s'entén/veu/distingeix, diu: "L'angoixa...oh! Maleïda angoixa que ens persegueix des que vam començar a estudiar! L'angoixa de no saber que serà de nosaltres, que ens depara el futur, la sort o el destí."
He dramatitzat una mica, sí, alhora de fer el "poema", però es que sino no sabia que posar!
Ho he fet així perquè quan penso en l'angoixa em ve al cap la imatge d'una "cargol" que no acaba mai, perquè realment les nostres angoixes no acaben mai, si no és per una cosa és per una altra. I cada cop s'estreta i s'empetiteix més perquè és allò que no sabem... el nostre futur. No sé, és la meva interpretació. Repeteixo la he fet des d'un punt una mica dramàtic perquè em surti millor perquè sinó no sabia com fer-ho! ;)!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada