dissabte, 1 de març de 2008

Monòleg interior

Mare meva que cansada que estic avui això és perquè ahir vaig sortir i a sobre al matí em vaig haver d’aixecar més d’hora del normal perquè havia d’anar a fer-me una anàlisi de sang i després al cole que em vaig saltar grec per lo del metge i vaig haver de demanar les explicacions i tot i els deures jo no m’agrada faltar perquè després em perdo i a sobre només entrar història de l’art que encara que no em desagrada va ser la classe més pesada d’art que hem fet mai vam analitzar el palau de la música catalana Déu meu quin malson és l’edifici més complex de la història mare meva menys mal que va entrar l’any passat a les PAU aleshores es poc probable que entri aquest any així que me n’oblidaré del palauet i si per una casualitat sortís faria l’altre opció i ja està perquè no vaig entendre res però i si l’altre opció no m’agrada o no se’m dóna bé analitzar l’obra que hi ha què faré ai no sé es que la sele fa por perquè entra tanta matèria i es una pressió tan gran saber que depèn d’això el teu futur tot i que jo no el tinc gaire clar perquè m’agradaria fer magisteri d’educació infantil si em dona la nota perquè m’agraden molt els nens però clar jo penso m’agrada tractar amb ells jugar i tal però potser el fet d’ensenyar és diferent i després no m’agrada i em penedeixo d’haver escollit aquesta carrera si es que l’escullo però es que sinó no sé què fer perquè de coses així que m’agradin no sé són com una mica difícils o “inassolibles” perquè seria molt difícil accedir a un bon o ja no bon sinó un simple lloc de treball per això en fi que sigui el que hagi de ser.

2 comentaris:

Siset ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Siset ha dit...

Què guai el monòleg! Està clar que tots tenim els pensaments de la carrera voltant pel cap, eh, Aloma!
En fi, fins demà!