diumenge, 2 de març de 2008

Segle XX: novel·la psicològica i monòleg interior

A principi del segle XX, gràcies a les teories de la psicoanàlisi de Sigmund Freud, va néixer una nova manera d'entendre la novel·la: la novel·la psicològica que tenia com a característiques principals la subjectivització, la introspecció en el món interior dels personatges i la utilització del discurs indirecte lliure i el monòleg interior.

El màxim exponent del monòleg interior va ser, sens dubte, James Joyce, tot i que no cal oblidar-se d'altres autors, com, Virginia Woolf i la seva novel·la Mrs. Dalloway. Aquesta tècnica literària consisteix a representar el punt de vista d'un personatge a partir d'un escrit semblant al que seria el seu flux de pensament, és a dir, escriure tal com estan pensant els personatges en aquell mateix moment. Per això, hi són recorrents les associacions d'idees i hi ha una barreja entre el món real i el món interior dels personatges. Acustumen a haver-hi frases llargues que van d'un pensament a un altre. La sintaxi no és tan complexa i s'eliminen verbs, connectors, etc. En algun casos, fins i tot, s'elimina la puntuació, com ara, en la novel·la de James Joyce Ulisses. Hi predomina també l'estil indirecte lliure, en què el narrador cedeix la veu als personatges:

"ah aquell horrible torrent tan fondo ah i el mar el mar carmí de vegades com foc i les glorioses postes de sol i les figueres dels jardins dels jardins de lAlameda sí i tots aquells carrerons estranys i cases roses i blaves i grogues i els roserars i el gessamí i els geranis i els cactus i Gibraltar de petita on jo era una Flor de la muntanya sí quan em vaig posar la rosa al cabell com feien les noies andaluses o men posaré una de vermella sí i com em va fer un petó sota la muralla mora i vaig pensar en fi és igual ell que un altre i llavors li vaig demanar amb els ulls que mho tornés a demanar sí i em va preguntar si jo volia sí dir que sí la meva flor de la muntanya i primer el vaig estrènyer als meus braços sí mel vaig acostar perquè em sentís els pits tot perfum sí i el cor li anava desenfrenat i sí vaig dir sí que vull Sí." James Joyce, Ulisses

A Catalunya la tècnica del monòleg interior va entrar amb Carles Soldevila i les seves novel·les Fanny i Valentina, tot i que en molts punts de la novel·la la tècnica no està prou ben aconseguida. Mercè Rodoreda a Aloma i a La plaça del Diamant o Llorenç Villalonga a Mort de dama també van utilitzar aquest recurs.

Us deixo amb un dels fragments de la pel·lícula Dublineses del conte Els morts de James Joyce, una pel·lícula literària que ens deixa entreveure el flux del monòleg interior de molts personatges, centrant la seva atenció, però, al protagonista principal, Gabriel Conroy. Aquests dies els cronistes intentaran imitar aquesta tècnica tan difícil. Segur que sortiran relats força interessants.