Formes úniques de la continuïtat en l'espai

Aquesta obra es titula Formes úniques de la continuïtat en l'espai i és de l'autor futurista Umberto Boccioni.

És una escultura prou abstracta i és difícil de dir el que veiem però, no sé perquè, pel que he llegit i pel que observo, veig dos cossos (deformats és clar) com abraçats i fent-se un petó. Potser li he ficat massa imaginació però mirant aquesta escultura hi veig això.

La meva interpretació sobre què vol dir l'obra és la següent (potser m'he montat una pel·lícula però no sé, m'inspira això): primer vull dir que, segons els apunts de literatura sobre el futurisme, aquests ens diuen que el futurisme té com a característica principal l'annul·lació d'un món passat i l'acceptació d'un nou art d'acord amb el món modern. Bé doncs, a partir d'això, a partir del títol de l'obra i a partir del que jo veig la meva teoria sobre el significat de l'obra és que, com que els futuristes volien annul·lar el món passat, relacionant això amb el títol dedueixo que amb allò de "formes úniques" es refereix a què annul·lem un passat per començar de nou en el qual l'únic que perdura és la persona, per això lo de "formes úniques de la continuïtat en l'espai". Trenquem amb allò passat per mirar al futur però tenint en compte que la persona, el cos en si, serà lo únic que perdurarà i continuarà. "He aquí mi interpretación".

Només dir per acabar que, potser m'he montat una pel·lícula que en realitat no té cap sentit, però en relacionar els elements que tenia m'ha vingut això al cap.

P.D. L'escultura, tot i ser molt abstracta i semblar, aparentment, no dir res, m'agrada :)