diumenge, 6 de gener de 2008

"El club dels poetes morts" (2a part)

El moment més literari

El moment que m'ha semblat més literari és l'escena del Sr. Keating i en Todd a la classe. El professor li diu: -El senyor Anderson creu que tot el que duu dins seu és inutil. [...] (us copio aquí el video de l'escena, que el podeu a baix d'aquesta entrada, només he trobat l'escena en castellà. Més abaix us raonaré perque he escollit aquest moment).
Per mi aquest moments és un dels més literaris. Todd té por, creu que el que hi ha dins seu no és res, que no és capaç de veure cap poeta dins seu. El professor amb el crit, tapant-li els ulls i fent-lo mirar una imatge, mentre li fa dir tot allò que se li passa pel cap, allò que pot veure, l'allunya de la classe i en Todd és capaç de dir tot allò que pensa i que veu, sense por, deixant-se emportar per la imaginació i mentres va pronunciant un seguit de paraules i frases interessants, va fent poesia, i dins seu hi ha un gran poeta.
L'experiència universal seria: L'alliberament de la por que sent per dintre. El reconeixement com a poeta. El pas a descobrir-se com a poeta. Sentir-se capaç d'expressar-se, allunyant-se d'allò que li envolta.