He fet la tapa de Solitud, amb la màxima inspiració i imaginació possible. Es veu il.lustrat el camí que puja a l'ermita. Es veu a la Mila, que està contenta, ja que ella s'espera molt d'allà a dalt. Després a l'ermita veiem com la Mila geu sola, trista i decebuda perque l'ermita no era el que ella imaginava. De manera que es veu un contrast de la Mila abans d'arribar a l'ermita i quan està a l'ermita: aquesta decepció, aquesta tristor tant forta. Crec que és la millor manera de representar en una imatge el llibre de Solitud, destacant aquestes dues situacions de la protagonista, i representant el paissatge.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada