Aquesta és la fotografia que decidit posar, de fet m'hauria agradat no penjar res, o una imatge en blanc, però no sabia si penalitzaria el fet de que no aparegues res amb la paraula o l'imatge relacionada amb solitud.
De fet la solitud,no és res,però si no és res, ja és algo.
Aquesta imatge deixa veure una mica que es per mi la solitud, sería com una llum al final d'un lloc molt fosc, on es comença a veure algo, però no tens res clar, aquest lloc tan fosc podria ser tots els pensaments dolents confosos, negres..La solitud. (Com a la foto) desprès tindriem l'esperança que es com una llumeta que comença a obrir pas quan et sents sol. ( Aquesta l'he intentat reflectir en la foto, però si no no es veia l'ermita.
La fotografía seria comparable amb l'estat de la Mila, ella lluita quan es sent sola, ella té esperança,ella "veu" la llum;personatges com l'ànima, les decepcions pel pastor, per exemple podrien simbolitzar el color més fosc de la foto.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada