diumenge, 6 de gener de 2008

"El club dels poetes morts"

L'argument

La història comença en la capella de l'auster centre Welton, qui està perdut entre els turons de Vermont, estan tots els alumnes asseguts als bancs. De sobte, entra el director de l'escola, el Sr. Gale Nolan, qui després d'unes paraules d'amistat i de tradició, els anuncia l'inici de les classes. Els nois es queden sols ja que tots els pares se'n van cap a casa i el deixen a ells per a que estudiïn. Un cop repartides les habitacions, en Todd i en Neil i presenten, ja que seran companys d'habitació. I continua el matí gairebé sense novetats, comencen a donar les lliçons a les classes i els posen un munt de deures, fins que arriben a la classe de literatura amb el nou professor. Aquest en comptes de fer una classe normal, els porta a una sala plena de fotografies i records. El professor aprofita això per ensenyar-los-hi el tema de Carpe Diem. En acabar les classes, els nois no fan més que parlar del nou professor i de la raresa d’aquest. En la següent classe de literatura, els fa arrencar unes pàgines del llibre i tots ho fan. Els professor ja van adonant-se dels mètodes d'ensenyament tant extranys del Sr. Keating. El professor es va fent cada vegada més amic del nois, i un dia els explica que era el “Club dels poetes morts” i en que consistia, ja que ells havien sigut qui havien iniciat el tema. Davant les paraules del professor, els nois decideixen tornar a obrir aquest club, i així ho fan. A les nits es reuneixen i van a una cova a llegir poemes. Un dia, conviden a Knox, un dels nois, a un sopar amb uns amics dels seus pares, i allà coneix l'amor de la seva vida, la Chris. Els nois continuen reunint-se i Knox continua pensant en el seu amor, fins que un dia la truca i ella el convida a una festa. Ell hi va, i encara que no és el que es pensava, va poder aprofitar d’aquella ocasió que se li havia presentat, però en adonar-se'n Chet, el va apallissar. Neil mentrestant, sense que ho sabes el seu pare, ja que no voldria saber-ho, assajava una obra de teatre que havia de representar, la obra era: “El somni d'una nit d'estiu”. Però el dia en que el seu pare se'n va adonar, li va prohibir que la representès. Doncs Neil va anar a demanar consells al Sr. Keating, i ell li va dir que parlés seriosament amb el seu pare, però ell no ho va fer, i al dia següent, quan li va preguntar. El Sr. Keating, si havia parlat amb el seu pare, ell el va mentir dinet-li que si. Aquella mateixa nit, Neil va fer la representació, li va sortir perfecte, tothom el va aplaudir i ell es va emocionar molt fins que li comunicaren que el seu pare l'estava esperant. Aleshores el seu pare se'l va emportar a casa i el va renyar. Quan ja tots eren al llit, es va sentir un soroll molt fort, el Sr. Perry, va baixar corrent les escales en veure que el seu fill no era a la seva habitació, i el va trobar al terra mort, s'havia suïcidat amb el seu revòlver. A l’endemà, tots els companys del noi ho passaren molt malament i el Sr. Keating va plorar. Doncs, el consell escolar va emprendre una investigació, volien carregar-li la culpa del mort al nou professor, i ho van fer. Després de fer firmar als nois una declaració de Cameron, tothom de l'escola el van fer fora. Mentre els xicots estaven fent classe de literatura amb Nolan, el Sr. Keating va entrar a recollir les seves coses, i va veure com el professor que el substituia, els estava fent llegir les pàgines que ell els havia fet arrancar. I just en el moment en que anava a sortir de l'aula, Todd va saltar tot d'una sobre el seu pupitre i va cridar ben fort: “Oh capità, mon capità!”, i gairebé tots els companys van fer el mateix. El Sr. Keating només va ser capaç de dir: “Gràcies senyors”, i se'n va anar per sempre.