divendres, 25 de gener de 2008

Relat de l'elefantrist

Al costat d'un estanc, on l'aigua era clara, i la gespa de la més verda, es trobaven una puça i un elefant.
Perquè tothom riu de mi, es que no que no puc estar content i feliç com ho estas tú, sempre saltant d'un lloc a un altre, d'aqui cap enllà..!
Mentre l'elefant deia tot això la puçeta el mirava molt bocabadada i amb els ulls fora d'òrbita practicament.
Si sapiguès quantes vegads he demanat al reiet de les puçes,que en pau descansi,que em donès la seva veu..
Però puçeta que m'escoltes?l'elefant li reclamava.
De cop i volta, a la voreta de l'estanc, va aparèixer una granota que els va mirar sorpresa i va dir, em piquen molt les anques d'imaginar..que fa una puça, tan petita i ridícula al costat d'un senyor elefant tan gran i majestuós.
De sobte l'elefant li parlà i la raneta començà a riure desesperadament, es donà compte que la veu de l'elefant era ridícula,era el més agut que havia escoltat mai!
aiiiii quin fart de riure m'has fet fer!
i l'elefant avergonyit mirà la puçeta i assentí el cap, ho veus? no serveixo per ser un animal tan gran amb aquesta veu tan aguda..:(
La puçeta mirà la granota i afirmà: I ara,que has de dir de la meva veu? La granota tota impresionada per la grau veu de la petita puçeta va quedar immovilitzada per la por, i li oferí que intercanviessin les veus.
La puçeta somrient va intentar posar la veu més aguda i només li sortien les notes greus.
La granota, al sentir-se malament per com habia rigut de l'elefant va decidir ajudarlos i ensenyar-lis com feia ella "els croacs" desprès de molta pràctica.
La puçeta aconseguí per fi tenir una veu semblant a la que volia per les proporcions del seu cos, Que feliç que sóc!! Aixi la granota demanà perdó a tots dos i marxà contenta per l'obra de caritat que habia fet, mentre reflexionaba sobre que les aparençes enganyen i que a partir d'ara, habia d'anar amb més de compte.
A l'elefant sobtadament se li dibuixà un somriure a la cara permanent; Ni l'elefant ni la puça van estar tristos mai més.