Viatge al no-res

Dissabte al matí, l'Anna ja començava a pensar què ficaria a la maleta, no molta cosa, no s'havia de notar gaire que marxava, ningú no ho sabia. Mentre la Marta, la seva amiga i companya de pis, era fora fent unes compres l'Anna obrí l'armari, ficà 4 cosetes, agafà la documentació i es dirigí cap a l'aeroport. El taxista tractava de ser amable i no parava de fer preguntes, a un viatge de negocis, respongué ella quan el taxista li preguntà sobre el seu destí. A la fi acabà el trajecte, 10 minuts de camí inacabables! Perdoni, el vol amb destí Madagascar?, la noia respongué que era la porta d'embarcament H-17 i allà es dirigí.

Acabava d'aterrar a Madagascar, no sé que hi faig aquí, ni tan sols sé de que m'intento allunyar, pensava mentre anava caminant per la terminal. He fugit de tot i de tots, era el que volia, potser no és el correcte però si no ho feia ara m'hauria tornat boja. Quan torni tothom m'esperarà sorprès i alhora preocupat, he deixat una simple nota dient que me'n anava uns dies, no sé quants, però uns dies. O potser no, potser quan arribi ningú no m'espera, ni tan sols se'n adonen de que havia marxat... És igual, sé que aquesta no és la solució, quan torni els problemes seguiran allà, esperant-me ansiosos de tornar-me a atacar, d'arrepenjar-se de mi fins fer-me tornar boja, anava pensant de camí cap a l'hotel, aquest cop el taxista no obrí la boca, la deixà a la mateixa porta de l'hotel i, tingui, quedi's amb el canvi, digué ella tancant la porta.