Aquesta pel.lícula tracta sobre un grup de nois que han tornat a obrir el club dels poetes morts per fer tot el que tenen prohibit dins l'escola; fumen, beuen, canten, creen poemes, reciten, parlen, expressen els seus sentiments, fan juraments,... i sobretot s'escapen de les normes i les lleis. Tot això els hi ha ensenyat el professor Keating, però el director no està d'acord perquè creu que els seus alumnes són massa joves per tenir les seves pròpies opinions, això és el que separa al director del profesor, però en canvi, també els uneixen altres coses, com que els dos són professors i volen ensenyar i treure lo millor de cada alumne, a més, els dos han fet classe a la mateixa aula i són professors de literatura.
El professor Keating estava intentant ajudar a en Neil perquè s'atrevís a parlar amb el seu pare i explicar-li el que vol ser i lo que vol dedicar-se en un futur, però en Neil no ho veu tan clar perquè el seu pare es molt autoritari i ell té por de la seva reacció, i a més no vol decepcionar-lo perquè li estima, però com no troba una altre sortida, es suïcida, perquè creu que és la única opció que té.
El professor Keating els ensenya que tenen que viure cada instant, viure el dia a dia i aprofitar els moments apreciats, i aquesta és la filosofía de Carpe Diem.
Al final de la pel·lícula es hivern, fet que li dóna un to més de sensibilitat per fer-ho més profund.
En aquesta pel.lícula no trobo un punt més literari, sinó que al llarg de la història es veu amb el professor Keating, que t'ensenya que viure no és el mateix que existir. Viure es sentir-te lliure, fer el que vols sense que ningú et digui res; en canvi existir és estar al món però fent el que no vols, fent el que t'obliguen.
El que podríem haver trobat en un llibre i haguéssim experimentat l'experiència humana universal és que una persona que no ha pogut cumplir el seu somni, li fa cumplir al seu fill, encara que ell no vulgui, fer-li cumplir sense adonar-se de que li està obligant a fer una cosa que al seu fill no li agrada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada