A l'escalinata de l'entrada principal del famós Parc Güell de l'arquitecte Antoni Gaudí, hi ha una escultura d'una sargantana, rèptil, drac, o com se li vulgui dir. Aquesta obra s'ha convertit en l'emblema del jardí, fins al punt que els nens i les nenes que van a visitar el Parc amb l'escola, es fan la ja "típica" fotografia al costat d'aquest Drac, que ja ha cobert vida en diversos dibuixos animats o anuncis de televisió.
Segons informacions oficials del Parc i de notes del propi Gaudí, aquest Drac representa la sargantana alquímica -pseudociència sense base científica i històricament, considerada com a precursora de la química -, que simbolitza l'element del foc.
El Drac, efectivament, té la boca oberta, que podríem interpretar com una mena de senyal o símbol d'autoritat, de "guardiant" del Parc, amb aquesta postura flexionada, com a punt de llençar el foc per la boca.
Segons informacions oficials del Parc i de notes del propi Gaudí, aquest Drac representa la sargantana alquímica -pseudociència sense base científica i històricament, considerada com a precursora de la química -, que simbolitza l'element del foc.
El Drac, efectivament, té la boca oberta, que podríem interpretar com una mena de senyal o símbol d'autoritat, de "guardiant" del Parc, amb aquesta postura flexionada, com a punt de llençar el foc per la boca.
El trencadís, típic d'aquest arquitecte català, cobreix tot el Drac amb unes tonalitats del blau, des d'un blau gairebé blanquinós fins al blau marí gairebé negre, passant pel blau cel, per la combinació de grocs i taronges, verds, marrons i alguna peça més vermellosa.
Aquesta obra sempre m'ha cridat l'atenció: un drac vigilant un parc... què voleu que us digui? Sempre m'ha picat la curiositat saber-ne més. És per això que amb l'escola em vaig interessar molt quan vam estudiar Gaudí i la seva obra, i també durant la -típica- sortida al Parc.
Imaginar fins i tot com en Gaudí "congelava" un drac de veritat per després recobrir-lo d'aquestes peces, d'aquest trencadís típic de l'autor.
Com he afirmat anteriorment, aquesta escultura em transmet autoritat, vigilància per part d'aquest ésser mitològic, però alhora confiança, la que em dóna aquest Drac de saber que és bo, ja que tan sols busca serenitat i tranquilitat en el Parc Güell, en el "seu" Parc. Així doncs, el transport d'una realitat a un món fictici és clar: a partir de l'escultura em podria endinsar en un món on els animals -els dracs- són els encarregats de fer de porters d'una gran entrada, a un palau, a un castell, a un bosc... a un parc!
Així doncs, i ja que a mi el Drac del Parc Güell em transmet confiança i seguretat, faig una crida a "salvar" la consideració d'aquests éssers fantàstics, ja que sovint quan parlem de dracs els tenim al cap com a éssers malvats i dolents.
No com aquest.
1 comentari:
T'hagués agadrat un reportatge que van fer fa poc on es parlava de la creació d'aquest animal mitològic, d'on podria venir, i de les diferents concepcions que s'han anat creant a Occident i a Orient.
És curiós, però últimament ja no veiem la figura del drac com a dolenta. És més, està canviant aquesta posició. Suposo que els dibuixos japonesos hi deuen haver contribuït. Recordo que quan era petita feien uns dibuixos d'història de Catalunya i el protagonista era el Draki, un drac rosa que presentava els dibuixos.
Curiós.
De totes maneres, crec que Gaudí mai va voler que el seu Drac fes una por terrible.
Publica un comentari a l'entrada