Joan Puig i Ferreter

Joan Puig i Ferreter (La Selva del Camp, Baix Camp 1882 - París, 1956) es va donar a conèixer l'any 1904 com a dramaturg. Renovador i original, amb obres com Aigües encantades o La dama enamorada, totes dues de 1908, trencava amb la tradició de la Renaixença. Va dirigir la Biblioteca A tot vent, hi va editar la novel.la El cercle màgic (1929), que va obtenir el Premi Crexells. La seva dedicació a la política dins d'Esquerra Republicana de Catalunya, partit pel qual va ser diputat a les Corts i al Parlament de Catalunya, el va allunyar de les lletres, que va reprendre el 1934 amb Camins de França, considerada la seva obra mestra. A partir del 1938 i fins a la seva mort va escriure el cicle novel.lístic El pelegrí apassionat, en dotze volums (editats entre 1952 i 1977), on va abocar l'experiència personal, en un intent sense precedents de síntesi, justificació i alliberament.

La seva obra, La dama enamorada

"Alguns episodis del seu vagabundejar per França, que més tard seran recreats pel Puig i Ferreter novel.lista [Camins de França], donen peu a La dama alegre (1904) i La dama enamorada (1908) Amb aquest darrer drama Puig i Ferreter aconsegueix un equilibri exacte entre la temàtica amorosa, que uneix en una mateixa flamarada les vides de Lluïsa i Abel, i el destí personal d'aquest darrer: l'anhel d'independència, de fidelitat a la pròpia aventura, durà Abel a trencar els lligams amb Lluïsa i a reprendre el seu camí per senderes sempre noves i sempre incertes. [...] està bastit a partir d'una experiència autobiogràfica"(Fàbregas). (S'enamora d'un rodamón que després es fa amic del seu fill. Aquest però va agafant una gelosia total. Acaba tràgicament. Amor castigat.).

A La dama enamorada "hi ha un pòsit de realitat: l'enamorament de Puig per Madame Thevenot, les seves relacions, la gelosia del fill, la incapacitat d'una estabilitat emocional i sentimental; però els aspectes més aparents i externs d'aquesta realitat són transformats al seu gust artístic per tal de fer de l'episodi viscut una obra d'art" passa de cinc actes a tres per a l'estrena, tal com li havia recomanat Maragall. Vid Garolera, N. "De joan Maragall a Joan Puig i Ferreter. Vuit cartes inèdites." Miscel.lània Giuseppe Tavani/1. P.A.M., 2001).