dimarts, 11 de desembre de 2007

Poema de Joan Maragall, LES MINVES DEL GENER

LES MINVES DEL GENER

Com al mig de l'hivern la primavera,
aixís el cel avui, i el sol i l'aire,
obre de bat a bat balcons i portes
i omple la casa de clarors, aimia.
Glòria dels ulls el cel, del pit les aures,
són avui. Fins a cada moment sembla
que han d'esclatar en verdor les branques nues,
que l'horitzó ha d'omplir-se d'orenetes,
i que s'ha d'embaumar tota la terra.
No sents una frisança, dona? Digues:
no et sents la primavera a les entranyes?
Llança't, doncs, al carrer: si t'hi trobessa,
te donaria un bes al mig dels llavis,
al davant de tothom, sense vergonya
de besar i ser besat, que avui n'és dia.
Som al mig de l'hivern: ahir glaçava,
demà les neus blanquejaran la serra.
La primavera és lluny del temps endintre,
pro un dia com avui n'és la promesa.
Si promesa tu em fosses, estimada,
ja cap mena d'hivern en mi cabria,
ni ara, ni després, ni mai, que portes
tu a dintre els ulls la primavera eterna.


El tema del poema en qüestió, "Les minves del gener", de Joan Margall, seria la bellesa de l'època de la primavera, relacionant aquesta època també, amb una dona, utilitzant la primavera per descriure la bellesa d'ella. Descriu el paissatge característic d'aquesta molt detalladament i fent cada detall preciós, comunicant-nos les sensacions que produeix aquest canvi d'estació, idealitzant així, allò que ens envolta, fent-ho més bonic.
En el poema trobem el concepte de l'art per l'art, un concepte, en el que alguns poetes, entre d'ells Joan Maragall, consideraven que ser artista era una professií i volien viure per l'art. Molts intentaven canviar la societat. amb la creativitat personal i la iniciativa individual. Aquí, Maragall, amb creatrivitat ens descriu un paissatge preciós de primavera.
A mi aquest poema em suggereix alegria, felicitat, tranquilitat després d'haber passat un any potser menys feliç y menys tranquil. Amb les descripcions que fa, imagino tot de colors que relaciono amb un benestar, amb l'amor. Em recorda a una època esplèndida, de felicitat al cent per cent, i sobretot de màxima bellesa.