La solitud, com la soletad, és un estat d’aquell que és sol o viu sol, o bé també se sent sol. Una persona que mai ha tingut família, està sol, aquesta persona pot o no sentir-se bé. Pot estar trist perquè necessita algun tipus de companyia, ja que la solitud mai és gaire agradable, tot èsser humà desitjem tenir a prop nostre a moltissima gent. Aquesta persona també, pot no sentir-se sol, perquè a viscut fins ara sol i desconeix que és la companyia, com se sent al ser acompanyat. Que de ben segur que si ho descobrís li encantaria i possiblement ho desitjaria fins arribar a anhelar-ho. Nosaltres segur que li desitjaríem que descobrís que se sent al sentir-nos acompanyat, ja que, quants de nosaltres, ara, seria capaç estar completament sol? Ens resultaria molt difícil, i per a nosaltres la solitud seria massa complicada i se’ns faria molt dura. També he de dir, que hi ha persones que tenen moltíssima gent al seu costat, però que poden sentir també la solitud, ja que necessita aquesta companyia, i potser estar present però no quan aquesta ho necessita, i doncs s'enfonsa, es veu incapaç de recorre a algú, i veu que ha de resoldre les coses ella sola i es tanca a sí mateixa. Doncs, sent una gran solitud.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada