dimecres, 12 de desembre de 2007

Feliç 1984

Metàfora clara i contundent: "Feliç 1984", en referència al llibre 1984 de George Orwell, psuedònim de l'anglès Eric Arthur Blair, escrit el 1948.
Aquest llibre és una distopia, ja que en la novel·la, un Estat omnipresent, encarnat en una dictadura totalitària que encapçala el Gran Germà, el seu líder, reforça un conformisme absolut entre els ciutadans, i cerca la supressió de la seva identitat mitjançant un control absolut. Així doncs, no existeix llibertat de cap tipus, per als ciutadans, ni tan sols llibertat de pensament ja que la vigilància dels individus en tots els moments de la seva existència, fins i tot en la seva intimitat, revela a l'Estat qualsevol detall.
Aquesta pintada es pot trobar a Cornellà mateix, al carrer Verge de Montserrat (cantonada amb el Cinema Titan fins a la carretera de l'institut). Òbviament, la pintada compara la situació i la realitat actual amb la que Orwell descrivia en un -aleshores- futurista any 1984.
Aquesta comparació jo la interpreto amb la realitat que visc: l'Estat espanyol o Regne d'Espanya. Així doncs -i aprofitant que aquí puc ser subjectiu, i no com al Treball de Recerca-, mentre se'ns fa entendre que vivim en una democràcia prou establerta, se'ns maquilla la realitat a través de la manipulació dels mitjans de comunicació, per exemple, com passa en aquell Estat de la novel·la, on el Ministeri de la Veritat, un òrgan que inversament al seu nom s’encarrega de tergiversar i destruir la veritat.
Podem trobar més paral·lelismes amb la situació encara -recordem, al segle XXI- no normalitzada de la homosexualitat, dels transexuals i bisexuals, comparant-la amb el Ministeri de l'Amor de 1984, que es dedica a occir a les persones considerades desafectes.
El Ministeri de l'Abundància, per la seva banda, és l'òrgan que s'encarrega de l'economia, intentant que la societat visqui sempre amb els mínims recursos possibles.
Per altra banda, el Ministeri de la Pau fa gestions per tal que la guerra sigui cada vegada més present, com passa actualment a tot el món, fins fa pocs anys, amb Espanya donant-hi suport.
Són moltes les correspondències d'aquell 1984 amb el 2007 que ens ha tocat viure; vivim amb un Cap d'Estat al qual s'ha de venerar -i si no, fins i tot et poden jutjar-, vivim amb càmeres -i no de vigilància- que ens controlen, amb unes forces de seguretat que van -molt- més enllà de protegir la ciutadania, vivim amb uns mitjans de comunicació que, a part d'estar manipulats, sovint emeten programes per provocar l'odi entre la societat -no cal posar exemples...-, i caldria afegir aquí un llarg i amb majúscules ETCÈTERA.
Davant d'aquest situació correm el risc de convertir-nos en subjectes absents, passius de la història. El poder tirànic i sobirà ha entès que és més eficient no impedir la nostra acció en la política, sinó atacar la base de la nostra passió per la vida. Recuperar la llibertat és un camí que només es pot recórrer com en Winston -protagonista de 1984-, a partir d’una relació d’amistat que faci posar-nos en primera persona.
Així doncs, com més Winstons hi hagi, aquest 1984 traduït "a la moderna", més aviat canviarà.
I ja per acabar, i aprofitant que s'apropen les dates... Feliç... 2008!!