dimecres, 5 de desembre de 2007

Frase literaria

Porto pensant i buscant un anunci com 3 quarts d'hora i no en trobo cap amb una frase "xula" que tingui un significat profund, en plan literari... Però si he trobat a un fotolog (que es podria considerar com una pintada com la que tu has posat d'exemple Gemma) una frase que m'ha agradat. Diu: "NO FALTA PAN, SOBRA EGOÍSMO"

Trobo que és una frase prou interesant i literària, i que fa reflexionar i té un tema universal amb el qual ens podem sentir identificats. La frase és molt breu però molt explícita. És una crítica a l'egoïsme de la nostra societat que, mentre que a l'Àfrica, per posar un exemple, s'estan morint de gana, nosaltres ens dediquem a comprar menjar per "parar un tren", per exemple ara al nadal, la típica iaia que es gasta una barbaritat de diners pel sopar de cap d'any: que si nosequants quilos de gambes, que si aquesta carn per a uns, que si allò pels nens... i després la meitat del menjar acaba a les escombraries perquè no ens ho arribem a menjar. Conclusió: que com bé diu la frase no falta pa (ja que pa i de tot en tenim de sobres al món per alimentar-nos tots) sinó que sobren quilos d'egoïsme, i no parlo de la iaia (pobre que ho fa amb tota la bona fe perquè la família estigui contenta), sinó que parlo dels governs, dels presidents de molts d'aquests països que els veus tots molt "ben posadets" mentre la seva gent s'està morint de fam... es que no tenen cor aquesta gent? És incomprensible! Aprofitant això em ve de gust posar la lletra d'una cançó que té a veure amb tot això i que, òbviament, com que també és literatura i art crec que no està de més. És en castellà, ho sento!

Que las palabras, sean mas lentas que las balas
que las baladas, ya no sean para dos
q tus latidos, que antes eran de cualquiera,
ahora solamente suenan por amor

Que el prisionero ya no pose con cadenas
que las melenas no son sólo rock and roll
que una moneda nunca compre un sentimiento
pues si de algo m arrepiento es de aber comprao tu amor.

Y que la falda sea tan corta como quieras
que el problema es del que mira y no encuentra explicación.

A mi me preocupan más los niños que mueren de hambre
pero si me apuras me dan más pena sus madres
perdonen sus gobernantes es tan mi ignorancia
no entiendo que en pleno añoro...

A mil kilometros de aquí
se estan muriendo de hambre
que la metralla se convierta en chocolate
para comerla o fumarla, que mas da

Que mi hijo sea del sexo que sea,
tenga una salud de hierro
y se parezca a su mama
y que la vida no se pierdan las pateras
que los desastres naturales se repartan

Que perro flaco parecen todo son pulgas
nunca he visto un maremoto arrasar quinta avenue
que las ropas esten sucias, o esten rotas
casi nunca están estan reñidas
con tener buen corazón

[Estribillo]

Se estan muriendo de hambre!
y no les dams de comer
nos lo gastams todo en tanques pa podernos defender...

¿¿De qué?? ¿¿de quién??
de vuestros putos ombligos, mercenarios, arrogantes
que se den por aludidos son los putos asesinos, queee???
los estaís matando de hambre...

1 comentari:

Adalaisa ha dit...

Totalment d'acord. Tenim excedents per alimentar tot el planeta, però l'egoisme no ens ho deixa fer.
Per cert, de qui és la cançó?Ja saps que sempre s'ha de citar!