divendres, 21 de desembre de 2007

Joaquim Ruyra


Joaquim Ruyra (Girona, 1858 - Barcelona, 1939). Narrador i prosista. La seva obra cabdal està constituïda per tres reculls de relats: Marines i boscatges (1903), La parada (1919) i Entre flames (1928). També va conrear la poesia, el teatre i la crítica literària. El seu univers literari se centra en el mar i la costa; en concret a Blanes d'on provenia la seva família. Va estudiar a Barcelona la carrera de Dret, que no va arribar a exercir perquè, segons declarava, "exercir la carrera m'hagués impedit d'escriure".

Al llarg de 1903 publica els quinze relats de Marines i boscatges en forma de folletó a la revista Joventut i a partir d'aquell moment es converteix en model narratiu per a les noves generacions. Marines i boscatges va ser reeditada el 1920 amb el títol Pinya de rosa, tot afegint un relat llarg. Conté la novel·la breu "El rem de trenta-quatre", on descriu el naufragi d'una barca de mitjana i on es troben algunes de les descripcions més belles de la natura, comparables a J. Conrad o R. Stevenson.

Ruyra és un dels grans contistes moderns dels segle XX, també en la línia d'Edgar A. Poe, el seu autor preferit. Destaca per la psicologia de personatges en relats com "La Fineta" i "Jacobé" on s'hi revela la visió fatalista del món. També destaca la seva font folklòrica i popular amb relats com "La vetlla dels morts" o "El malcontent".


Marines i boscatges aplega quinze narracions de diversa factura: vuit impressions basades en records de l’autor, tres fantasies protagonitzades per personatges de llegenda i quatre novel·letes extraordinàries: «En Garet a l’enramada», «La Fineta», «El rem de trenta-quatre» i «Jacobé». Tot al llarg del volum es deixa sentir el pes de l’experiència personal de l’autor i, sobretot, la presència palpable del paisatge i la vida marinera de Blanes; però, més enllà d’això, el que hi dóna unitat és, sens dubte, la capacitat suggestiva d’un estil de qualitat distingidíssima i sostinguda. Això és el que va convertir Marines i boscatges en un èxit esclatant en el moment de la seva aparició, el 1903, i en va fer el model de prosa literària unànimement reconegut per les primeres generacions d’escriptors del segle xx. Avui, cent anys més tard, la nova Selecta s’honora tornant a editar en la seva forma original el llibre més significatiu en la producció de Joaquim Ruyra, un dels més destacats prosistes catalans de tots els temps.