Raimon Casellas

Biografía:

Raimon Caselles (Barcelona, 1855 - Sant Joan de les Abadesses, 1910). Cursà estudis d'Humanitats i Filosofia al Seminari Conciliar, entre 1864 i 1872, i posteriorment s'ocupà del negoci familiar, feina que abandonà quan es pogué professionalitzar com a periodista, vers 1893. Inicialment va escriure poemes en castellà sota la influència de Campoamor. El 1884 es casà amb Rafaela Escobar, amb la qual no tingué cap fill. Col·laborà, entre d'altres publicacions estrangeres i del país, a "L'Avenç", fou cap de redacció de "La Vanguardia", i de la revista "Hispania", i dirigí el full artístic de "La Veu de Catalunya", diari del qual fou redactor en cap fins al seu suïcidi el Dia de Difunts de 1910, esdevingut en part a causa dels fets de la Setmana Tràgica, però, també, per les tensions entre intel·lectuals, en especial de "La Veu de Catalunya". Pel que fa a la seva obra podem dir que Caselles és primer crític i historiador d'art del nostre país, com ho demostrà en diversos assaigs part dels quals estan recopilats en la seva obra pòstuma Etapes estètiques (1926) amb pròleg d'Eugeni d'Ors, a quiCasellas havia prologat el Glosari de 1906. Escrigué tres obres literàries sota el corrent del Modernisme: Els sots feréstecs (1901), Les multituds (1906) i Llibre d'històries (1909).

Obra:

Les multituds

Les multituds és un recull de contes, molts d'ells situats en el marc barceloní. L'objectiu de llibre era de presentar el comportament de les multituds. Es tracta de narracions que tenen un punt de partida real, uns fets esdevinguts, qua l'autor manipula per cercar-hi, sobretot, la intensificació dramàtica que els faci significatius. En el volum s'hi poden distingir dues tècniques diferents; l'una exemplificada per Les varemes de la por, consisteix a crear la narració entorn l'exageració; l'altra, que correspondria a Deu-nos aigua, Majestat!, parteix de l'esquematització màxima de la realitat. Mentre les narracions organitzades seguint la primera tècnica tendeixen cap a la representació de realitats sociològiques i admeten la representació de la realitat social contemporània, en le segones es tendeix més aviat a la presentació de la condició humana de la manera més impactant possible.