dimecres, 5 de desembre de 2007

"SOLITUD"


Solitud, una paraula molt quotidina, molt senzilla, que utilitzem molt i que tots sabem perfectament el que és, però... a l'hora de definir-la sembla (almenys a mi) difícil i es que la podem definir com un estat, com un sentiment, com una cosa bona o bé dolenta...
Jo definiria la solitud com un estat o sentiment en què una persona se sent sola, sense el recolzament, l'apreci, el valorament, el "carinyu"... (diguem-li com es vulgui) de cap altre persona. No es tracta només d'una soledat en el sentit físic (que també pot ser, es clar), però normalment quan parlem de solitud ho relacionem més aviat amb el sentiment que he descrit abans que no pas amb el fet d'estar sol físicament. Una persona pot sentir-se sola, és a dir, experimentar aquest sentiment de solidud, estant envoltada de gent, vull dir que el fet de sentir la solitud no implica estar sol/a físicament.
Sovint veiem la solitud com una paraula negativa, si més no, trist, tot i que no ha de ser obligatòriament així. Hi ha gent a qui li agrada la soledat, hi ha gent a qui li fascina passar-se les hores sol/a a la seva habitació escoltant música i deixant volar la imaginació, o passejar sol pel carrer... És més, hi ha gent que només se sent bé/segura i es mostra tal com és quan està sol/a; també hi ha d'altre gent que no sap estar sola, no sap viure si no té una persona al costat contínuament o si no està envoltada de gent. Normalment la veiem com un perill, tots hem sentit por algun cop de quedar-nos sols quan hem perdut alguna persona, quan ens hem barallat amb el millor amic/ga... Tot i això, insisteixo en què, tot i que aparentment sembli un sentiment/estat molt trist, no ha de ser així.
(Espero que hem posis un 10 Gemma :)! Has dit una definició i t'he fet aquí un monòleg o un assaig d'aquests sobre la solitud. Però es que si no vulies la típica definició de solitud (el fet d'estar sol [...]), no sabia com explicar-ho breument i m'he hagut d'explaiar!)