diumenge, 18 de maig del 2008

Toca acomiadar-se...

Mai m'ha agradat acomiadar-me. Però ja ha arribat l'hora, perquè després de dos anys de nervis i tensions, hem acabat el batxillerat, que semblava impossible. Per tant, s'han acabat les hores a casa dedicades al blog, s'ha acabat el rebre correus amb les activitats que hem de fer per aquesta setmana, i la següent, i l'altre... I així tot el curs. Ha estat tota una feinada, no ho puc negar, però també he de dir que ha valgut la pena, i que ara em miro el blog de dalt a baix i me n'adono que ens ha quedat tota una obra d'art, i realment em sap greu no fer-lo abançar mai més, per això vui dir que m'agradaria, encara que sigui més de tant en tant, posar-hi alguna coseta, per tal de que mai quedi mort, i pugui seguir tenint, sempre, el seus cronistes escribint-hi. Sobretot vui remarcar, que gràcies aquest blog, que al principi va començar buit, i ara està ple i ha obtingut el SEGON PREMI com a millor blog, he estimat encara més la literatura que abans, a través de comentaris crítics, descripcions d'obres d'art, pel.lícules, poemes, sonets, portades creatives de llibres, ... I que tot això no hagués estat possible mai sense una Adalaisa del Comte Arnau, sense un Siset, una Carmesina, una Càndida, una Aloma i una Marta.

Els alumnes ens passem el curs rondinant per la quantitat de feina que tenim, i pot ser més d'un portava desitjant fa molt de temps marxar. Però ara marxem, i he de reconèixer que, per una part, tot em resulta bastant estrany, i que hi ha una part dins meu que trobarà a faltar aquests dos anys, sobretot lúltim, amb plors, nervis, tensions i els màxims esfroços per poder aconseguir-ho, per pasar-ho i ser algo en aquesta vida. Deixaré enrere moltissimes coses, però m'enduré tots els coneixements, a tots els meus cronistes i a la resta. M'enduré l'experiència universal, deixar-he la moral a una costat a l'hora de llegir un llibre. I sobretot sé que m'esperen moltes coses noves, més boniques i més impresionants, segur.

Em quedarà un record molt gran d'aquest blog, però sobretot de l'assignatura de Literatura Catalana. I he de dir que ho has fet molt bé Gemma, que una assignatura com és aquesta, s'ha d'ensenyar de la manera més delicada i dinàmica, per tal de que, no només ens entri per l'oida, sinó que també, en certa manera, pel cor.

Ara toca acomiadar-me...
Ara toca donar les gràcies als meus cronistes i a l'Adalaisa...
Ara toca llegir Pigmalió...

Alba Tortosa Montero, amb una Marta, per sempre, dins meu.

2 comentaris:

Bernat Vilaró Sabaté ha dit...

Sempre dins teu ;-)
Tot un plaer!

Adalaisa ha dit...

Ai, Marta, Marta! Mira que has arribat a rondinar, però vaja també has fet coses molt xules i has tingut moments de serenitat!!!!
Que tinguis molta sort!!i smerpe que vulguis escriure seràs benvinguda!!!