dijous, 15 de maig de 2008

Comiat d'Aloma!

Hola!!! Avui no fem cap activitat de la matèria ja que (per fi!) hem acabat! Sí, hem acabat el batxillerat! Ara ja queda el més dur, la selectivitat... Bé, aquesta entrada és només per acomiadar-me oficialment del blog, tot i que seguirà obert i quan tingui una estoneta i estigui inspirada escriuré alguna cosa. Ha estat un plaer treballar amb una profe de literatura catalana com la que tenim, Gemma Fontova, coneguda aquí al blog per Adalaisa. A propòsit, el meu nom real és Vanessa, Aloma aquí. Continuant amb el que estava dient... que aquest ha estat un any dur, de molt treball, molts nervis, moltes tensions, moltes pressions, etc. i la nostra estimada profe :P i la nostra estimada profe, ja des del primer dia, ens va crear un blog on faríem activitats cada setmana. Crec que aquesta idea tan original ha tingut el seu profit ja que, sí eren deures, però te’ls prenies d’una manera més amena, desconnectaves de posar-te a escriure en un full... i amb la tonteria, apreníem, se’ns anaven quedant les coses. Aprofito per dir que la Gemma, la nostra profe (que s’ho ha currat molt en el blog, bueno i en general) va presentar el blog a un concurs i... tacháaan! Hem quedat segons! Ens han donat el segon premi. Bé per anar acabant ja només dir que ha estat un plaer treballar en aquest blog (tot i que de vegades ens estresséssim) i moltes gràcies, primer lloc a la Gemma, pel temps que ha dedicat a això i per tot en general (l’altre dia vam fer una valoració a classe però resulta que el meu fort no és parlar en públic, per tant em vaig posar vermella com un tomàquet i no vaig dir res). I res, ens desitjo molta sort a nosaltres mateixos amb la sele i amb la vida en general! I, per suposat, als profes que tant ens han ajudat (tot i les batalletes que hem tingut sovint!). Gràcies i adéu (o fins aviat)! ;)

3 comentaris:

Siset ha dit...

Fins aviat, Aloma, espero que d'aquí uns anys seguim compartint aventures en aquest bloc... i per què no?, compartir algun poema! Sí, ara falta potser el més dur, però, però anem fent, com sempre!

Sumeia ha dit...

La veritat es que em sap molt greu que tot s'acabi, perque ara ja sabéu que us llegueixo des del començament...

M'alegra molt que valoreu tant a la vostra profe, perquè realment és amb profes com ella que un apren de veritat...

Vist des de fora us puc dir que heu canviat molt des del començament: erau més tímids i no tan clars com ara!! Aquells dies que el bloc no es podia llegir m'han servit després per conprovar la bona feina que heu fet tots junts...

Heu guanyat el segon premi, però crec que us heu emportat una cosa més gran: un vincle entre tots vosaltres que recordareu més enllà de la selectivitat!!!

Aloma, que et vagi motl bé tot!!!

Adalaisa ha dit...

Bé, una mica més i ens fas un monòleg interior lliure! Així m'agrada!!!!
Sóc conscient que us estressava, però si ara mireu totes les entrades del bloc és per flipar tota la feina que heu fet!
Enhorabona!!!!!
(i sobre parlar en públic, ja veuràs com de mica en mica, ja no et posaràs tan vermella!)