dimecres, 14 de maig de 2008

Poesia de Joan Brossa

"PRELUDI"

Aquests versos, com
una partitura, no són més
que un conjunt de signes per a
desxifrar. El lector del poema
és un executant.

Però,
avui, deixo estar
el meu esperit en el
seu estat natural. No
vull que l'agitin pensaments
ni idees.

La meva impressió d’aquest poema quan l’he llegit ha sigut que Joan Brossa no volia fer pensar al lector, i he pensat en això per dues raons:

Primer perquè els seus curts poemes costen molt de desxifrar i entendre, i en aquest poema no fa que sigui així.

I després perquè amb aquestes paraules el que ens intenta dir és que no vol pensar ni fer pensar.

Amb aquest poema ens vol dir que els versos són un conjunt de paraules que el lector simplement ha d’entendre.

Però en aquestes paraules no ha hagut de pensar massa per escriure-les, només ha escrit sense treure els seus pensaments ni les seves idees, aquesta vegada no vol fer volar el seu esperit d'escriptor.