La gent no s'adona del poder que té:
amb una vaga general d'una setmana
n'hi hauria prou per a ensorrar l'economia,
paralitzar l'Estat i demostrar que les lleis que
imposen no són necessàries.
He escollit aquest poema de Brossa per la manera de dir les coses: "clar i català", que es diria. Brossa diu en aquests versos cinc coses (una en cada vers) de manera directa, sense tabús ni ambigüetats, ho diu sense crear cap mena de confusió i, a més, amb una intenció de fer adonar la gent d'allò que pot arribar a fer, una intenció potser moral i instructiva, ja que el que vol fer Brossa amb aquest poema és, d'alguna manera, encoratjar la gent per plantar cara a l'Estat.
L'artista català anomena certes possibilitats que la societat té a les mans per canviar les coses: la vaga general, que desencadenaria la crisi econòmica i, com a conseqüència, la pressió per a l'Estat; la paralització d'aquest si la vaga general és seguida de manera multitudinària; demostrar que moltes de les lleis vigents són innecessàries o bé cal retocar-les.
Tot això Brossa ho diu tal qual, perfectament podria haver fet el mateix poema amb les paraules que jo he fet servir per descriure el seu poema; és a dir, no busca figures retòriques ni busca la rima, ni la mètrica,... la seva intenció és la de fer adonar la gent d'allò que pot arribar a fer: "La gent no s'adona del poder que té...".
Perfectament podem trobar paral·lelismes amb els fets que Brossa cita en el seu poema i alguns fets que al llarg dels darrers anys s'han produït a l'Estat espanyol. Més enllà de les revolucions estudiantils i obreres a França, el territori que es coneix com a "Espanya" també ha patit certes mobilitzacions. Per exemple, les vagues generals que es portaren a terme arreu de l'Estat durant la Transició espanyola, remarcant les que es donaren al Baix Llobregat, i sobretot a Cornellà.
D'altres vagues han anat apareixent setmana rere setmana, i de generals, a mitjan febrer, se'n convocà una a Euskal Herria -amb un seguiment divers arreu del territori- per protestar contra "l'Estat d'excepció". També, dia rere dia, s'han manifestat diferents veus i opinions per canviar les lleis, ja siguin a nivell local, nacional o estatal, i ja siguin lleis de l'àmbit de l'educació i l'ensenyament, en el sanitari, el judicial, el de treball o el de la cultura.
Així doncs, fem cas a Brossa, i adonem-nos que "La gent no s'adona del poder que té..."!
amb una vaga general d'una setmana
n'hi hauria prou per a ensorrar l'economia,
paralitzar l'Estat i demostrar que les lleis que
imposen no són necessàries.
He escollit aquest poema de Brossa per la manera de dir les coses: "clar i català", que es diria. Brossa diu en aquests versos cinc coses (una en cada vers) de manera directa, sense tabús ni ambigüetats, ho diu sense crear cap mena de confusió i, a més, amb una intenció de fer adonar la gent d'allò que pot arribar a fer, una intenció potser moral i instructiva, ja que el que vol fer Brossa amb aquest poema és, d'alguna manera, encoratjar la gent per plantar cara a l'Estat.
L'artista català anomena certes possibilitats que la societat té a les mans per canviar les coses: la vaga general, que desencadenaria la crisi econòmica i, com a conseqüència, la pressió per a l'Estat; la paralització d'aquest si la vaga general és seguida de manera multitudinària; demostrar que moltes de les lleis vigents són innecessàries o bé cal retocar-les.
Tot això Brossa ho diu tal qual, perfectament podria haver fet el mateix poema amb les paraules que jo he fet servir per descriure el seu poema; és a dir, no busca figures retòriques ni busca la rima, ni la mètrica,... la seva intenció és la de fer adonar la gent d'allò que pot arribar a fer: "La gent no s'adona del poder que té...".
Perfectament podem trobar paral·lelismes amb els fets que Brossa cita en el seu poema i alguns fets que al llarg dels darrers anys s'han produït a l'Estat espanyol. Més enllà de les revolucions estudiantils i obreres a França, el territori que es coneix com a "Espanya" també ha patit certes mobilitzacions. Per exemple, les vagues generals que es portaren a terme arreu de l'Estat durant la Transició espanyola, remarcant les que es donaren al Baix Llobregat, i sobretot a Cornellà.
D'altres vagues han anat apareixent setmana rere setmana, i de generals, a mitjan febrer, se'n convocà una a Euskal Herria -amb un seguiment divers arreu del territori- per protestar contra "l'Estat d'excepció". També, dia rere dia, s'han manifestat diferents veus i opinions per canviar les lleis, ja siguin a nivell local, nacional o estatal, i ja siguin lleis de l'àmbit de l'educació i l'ensenyament, en el sanitari, el judicial, el de treball o el de la cultura.
Així doncs, fem cas a Brossa, i adonem-nos que "La gent no s'adona del poder que té..."!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada