Colette

Maria-Mercè Marçal va dedicar molts estudis a dones escriptores, Colette entre elles, de qui en traduí l'obra La dona amagada (Barcelona: Llibres del Mall, 1985). Així doncs, una mica d'informació d'aquesta novel·lista francesa.

Sidonie Gabrielle Colette va néixer a Yonne, França, el 28 de gener de 1873 i va morir a la capital francesa de París el 3 d'agost de 1954.
Colette era la darrera filla d'un matrimoni que ella mateixa va bautitzar com "Sido i el capità Colette", aquest darrer, un pseudònim que finalment adoptaria. Es casà amb Henry Gauthier-Villars, amb el sobrenom de Willy. El marit de Colette va descobrir de seguida les habilitats d'escriptora de la seva dona i la va animar a escriure les seves primeres obres: Claudine, una sèrie de records de l'època escolar de Colette.
Paral·lelament, Willy fou infidel a Colette, fet que l'escriptora, indignada, desesperada i burlada, va anar alliberant-se poc a poc del seu marit fins al punt de satisfer les seves ambicions teatrals en l'anomenat "music-hall".
Aquests foren anys d'alliberament moral de la pròpia Colette, anys en els quals va tenir vàries aventures amb d'altres dones. El 1906 es va divorciar de Willy.
Colette, a més, anava gestant la seva pròpia manera d'escriure, destacant una gran precisió en les paraules que descrivien la bellesa de la naturalesa, l'anàlisi i la sensibilitat dels animals, a més de la lliure expressió d'allò que és sensual. Colette també reivindicà els drets físics per damunt de l'ànima, i els de la dona per damunt de l'home, línies mestres d'aquesta escriptora francesa que encara no ha sigut reconeguda a causa d'una crítica totalment masclista i primitiva.
Colette va conèixer a Henry de Jouvenel, un polític i periodista amb qui es casaria el 1911. D'aquest enllaç matrimonial en naixeria la única filla de Colette, Bel-Gazou.
Dotze anys més tard, el 1923, Colette es divorcia de Jouvenel i als quaranta anys es converteix en la mentora de Bertrand de Jouvenel, el fill de 17 anys del seu ex-marit Henry, iniciant-li en l'escriptura. Aquesta experiència va servir a Colette per desenvolupar els temes i les situacions de Chéri y Le blé en herbe.
L'escriptora se n'anà a viure al seu apartament del Palais-Royal, on hi restaria fins la seva mort.
Colette és la única escriptora francesa que ha tingut dret a uns funerals nacionals. Fou enterrada al cementiri de Père Lachaise, a París.
De les seves obres cal destacar-ne Diàleg d'animals, La vagabunda, L'obstacle, Mitsou, La gata, Duo, El far blau, Els meus aprenentatges o L'estrella de la tarda.

El 1985 Maria Mercè Marçal va retratar Colette com si es tractés de la seva pròpia representació: “La seva obra és, doncs, reflex i esperó del seu llarg i tenaç aprenentatge de la llibertat. I, indestriablement, de la seva lluita constant amb les paraules per fer-los dir tot allò que abans d’ella no havia estat expressat i que, per tant, era inexistent; per fer-los il·luminar zones inexplorades d’aquell ‘continent negre’ de què parla Freud en referir-se al sexe femení”.
A més, Marçal també va dir de Colette: "El seu pare, el capità Colette, mutilat de guerra, fou un curiós personatge que deixava, a la seva mort, una dotzena llarga de volums acuradament enquadernats on -segons els títols estampats a les cobertes- havia escrit les seves memòries. Quina no fou la sorpresa de Colette i el seu germà quan descobriren que els centenars i centenars de fulls eren totalment en blanc -fora d'una dedicatòria inicial a la seva dona. Potser com a expressió d'un desig conscient o com a simple premonició, el petit nom amb què s'adreçava a la seva filla era Bel-gazov -és a dir, bell parloteig."

http://barjaweb.free.fr/SITE/ecrits/colette/colette.html
http://es.wikipedia.org/wiki/Colette
http://vuitdemars.blogspot.com/feeds/posts/default