Conversa amb Maria Mercè Marçal

"Allà on literatura i vida fan trena. Conversa amb Maria-Mercè Marçal sobre poesia i feminisme" per Joana Sabadell. Serra d'or 467, novembre 1998.

"A la meva poesia hi ha una influència fonamentalment masculina [...] Arderiu, com que en l'àmbit ideològic accepta una feminitat més aviat arquetípica, m'aporta poc. En canvi, de les lectures de Plath i de Rich, encara que llegides en traducció, m'ha arribat una força -una mena de risc, en el cas de Plath [influència sobretot a Daddy, secció de Desglaç], i una visió política, en el de Rich-"
"En molts casos, dels meus poemes es pot dir que parteixen d'un vers de Foix o de Brossa, que van tenir una gran importància per al grup de gent que vam començar el Mall."
"Com la lluna [...] el que jo feia era prendre un dels referents d'aquest femení tradicional i forçar-lo fins que aquella mateixa imatge s'anés transformant i carregant de connotacions diferents. [...] El mateix ha passat amb la bruixa, la sal i la sang, per parlar només d'alguns dels termes clau de la meva poesia."
"Vaig estar casada quasi cinc anys, durant els quals tenia horror de quedar embarassada, perquè em feia l'efecte que la maternitat em clavaria en un lloc, em posaria una trampa de la qual no podria sortir. Però quan em vaig separar vaig començar a considerar la maternitat com una possibilitat que se m'havia escapat."



Aquesta és una entrevista que li fa Joana Sabadell a Maria Mercè Marçal al Novembre del 98, on l'autora parla en primer lloc de les influències de la seva poesia, com el sexe masculí, i quins autors també li han influït a l'hora de fer els seus poemes.
Diu que en molts casos els seus poemes parteixen d'un vers d'autors com Foix o Brossa, que van tenir molta importància pels qui van començar el Mall.

Després es centra en els símbols més significatius dels seus poemes, els símbols clau, com és la lluna, la bruixa, la sal i la sang, que fan referència a la dona, cadascún en un sentit diferent.

Seguit comenta la seva situació en el matrimoni que va durar cinc anys, i la por que sentia per si es quedava embarassada ja que això li duia a estar amb el seu marit per sempre, fet que ella no volia viure ja que el seu matrimoni no marxava bé. Però després, en separar-se del seu marit es va adonar que potser per culpa d'aquesta por va perdre l'oportunitat de ser mare.

Bé, respecte els comentaris de Maria Mercè Marçal sobre la seva por de quedar embarassada estic d'acord amb ella perquè si no està segura del seu matrimoni no pot arriscar-se lligar per sempre la seva vida a un home pel qual sent tantes angoixes.
Si l'autora no hagués passat per tot aquest conjunt de sentiments mai hauria publicat aquest llibre ple de poesies que ens mostren el valor de la dona i com ens hem de fer valdre.
Crec que la simbologia empleada en aquests poemes està ben acertada. En principi aquest llibre no m'agradava gens pel fet de estar replet de poemes, però una vegada vaig sapiguer el significat de les paraules que citava l'autora i entenia els poemes, li he agafat un cert gust a llegir-los.