Maria Aurèlia Capmany comenta:
"(Joaquim Amat-Piniella) quedará para siempre, para las generaciones futuras, porque fue un sagaz y ecuánime testigo de su tiempo y quedará sobre todo como autor de una de las novelas testimonio más impresionantes que se han escrito en la postguerra mundial: K.L.Reich". (1974)
"No hace historia, ni acumulación de escenas vividas, sino una novela. Escribió una novela, en primer lugar porque era novelista y conocía y dominaba el arte de transformar la realidad en una nueva instancia, y en segundo lugar porque, en el caso concreto de su experiencia en los campos de concentración del nazismo, quería ir más allá de la relación del puro accidente inhumano de una locura colectiva, quería arrancar de estos hechos la dimensión precisa del individuo humano, con su grandeza y su miseria. Y así lo hizo". (1974)
Maria Aurèlia creu que l'autor del llibre sempre será recordat per la seva novel.la, per la seva escritura dels moments viscuts en el camp de concentració.
Han passat uns quants anys des de que la va escriure, i aquest autor encara és recordat i la seva novel.la es segueix llegint per molts lectors.
D'una altre banda, Maria Aurèlia opina que ell no fa un recordatori del que va viure, sinó una novel.la, primer perquè era a el que es dedicava i sabia convertir les experiències en relats, i també perquè en el que va viure als camps, l'autor volia anar més enllà amb els aconteixements que hi havia.
És a dir, Maria Aurèlia creu que és abans una novel.la que la història que va viure, en canvi, jo crec que aquesta és una novel.la d'aquestes fortes experiències d'Amat Piniella.
En aquest aspecte no estic d'acord amb ella, però a la resta sí.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada