Després de tractar el llibre de Bruixa de dol vaig demanar als cronistes que s'atrevessin a fer un sonet sobre la dona. Així, practicaven una composició poètica d'aquest llibre de poesia i parlaven també sobre la mateixa temàtica: la dona.
Avui han acabat d'entregar-los. I la veritat és que, un cop llegits, m'he endut una sorpresa quan he comprovat que en tots els sonets tracten més o menys el mateix punt de vista de dona, de la dona que no s'atreveix a parlar i que està sotmesa. Ha estat una sorpresa comprovar com el llibre de Maria-Mercè Marçal ha adquirit un sentit per a ells, ja que han utilitzat moltes imatges i símbols de la mateixa escriptora. Per què serà? Jo els vaig donar màxima llibertat, però potser Maria-Mercè Marçal s'acostava al concepte de dona més del que ells pensaven i, per això, han reaprofitat alguns dels seus elements. Quan vam començar a comentar la simbologia de les bruixes, se'l feia estrany i gairebé no ho entenien. Ara, han captat bé la simbologia de Bruixa de dol. La prova, aquests sonets.
Us deixo amb els seus sonets. Espero que us agradin molt!
2 comentaris:
I de nou, poder aprendre dels altres cronistes. Ara, en clau de sonet. Doneu gràcies pels tres dons dels quals parlava Maria-Mercè Marçal, per ser tres voltes rebels. Jo donaré les gràcies pel mateix, i per lluitar pel mateix.
He de dir que tots els sonets són fantàstics, m'heu sorprés cronistes, cada dia em sorpreneu més. Cadascú defensa el dret de la dona d'una manera diferent, cadascú representa un tipus de lluita, aquesta lluita constant, que no només em pogut rebelar en aquests sonets les dones, sinó que també el nostre home, en Siset.
He vist totes les imatges: de les portades, dels sonets, de Ramon Llull, i són tota una obra d'art.
Sempre s'arpen amb una activitat diferent.
Publica un comentari a l'entrada