diumenge, 30 de setembre del 2007

La faula de "L'àguila i els galls"


L'àguila i els galls


"Dos galls es barallaven pels favors de les gallines en un galliner; al final un va foragitar l'altre.
El vençut es va retirar resignadament darrera uns matolls, amagant-se allà. En canvi, el vencedor va pujar orgullós a una tàpia alta posant-se a cantar tan fort com va poder.
Però no va trigar una àguila a caure-li al damunt i raptar-lo. Des d'aleshores el que havia perdut el combat es va quedar amb tot el galliner."


Clarament, aquesta faula vol fer un raonament sobre això que a la humanitat (o almenys a una part d'ella) ens agrada tant: les ànsies de voler mostrar-se superior a algú, sense que ens importi pas ni el respecte ni si passem per damunt d'aquesta persona, podent-li fins i tot fer-li mal.

Hi ha una dita que diu "Qui es vanaglòria dels seus propis èxits, no li triga a aparèixer qui se'ls prengui". En aquest cas, al gall guanyador, al presumir tant d'aquesta situació en què s'ha trobat, tot cofoi, es disposa a mostrar la seva suposada autoritat a la resta del galliner, cantant (és el que tenen els galls, que canten bé, no com nosaltres,...). Vet aquí que l'autoritat se li acaba quan una àguila se li llença al damunt per raptar-lo.

Aleshores, el gall vençut, que havia estat humiliat, és ara qui es queda amb el galliner.

Podem interpretar això com un peix que es mossega la cua, ja que la reacció d'aquest darrer gall podria ser la mateixa: al creure's l'amo del galliner, mostrar-se superior als altres... fins que potser una altra àguila li tregui aquest paper.





Que tombi!