dimarts, 18 de setembre de 2007

"No li va agradar gens: massa pàl·lid, amb la mirada febrosa, a penes més alt que ella. Els cabells lluents, decantats cap a la dreta.
- On s'ha ficat la meva germana?
- Ha tingut por d'emocionar-se i s'ha quedat a casa.
De moment no et coneixia.
- Fa tants anys que no ens em vist...
Els dos cunyats es van donar la mà rient. Robert va girar el cap.
- I tu deus ser Aloma?
Quan va veure que la mirava li van venir ganes de fugir. Ell li va agafar les mans.
- Sí, soc Aloma.
Aleshores el va mirar de dret: tenia els ulls brillants com els mirallets que el sol posava damunt l'aigua, uns ulls que feien angúnia. Joan, que s'havia apartat una mica, se'ls va acostar i va dir:
- Anem?" (Com que em faltava posar el text aquí està)

1 comentari:

Adalaisa ha dit...

Perfecte!A més, has triat un fragment molt adequat pel tema que toca.