dimecres, 28 de novembre de 2007

Jacint Verdaguer: "Dietari d'un pelegrí a Terra Santa" i "En defensa pròpia"


Dietari d'un pelegrí a Terra Santa ["La Veu de Montserrat" i "La Il·lustració Catalana", 1877 i 1888].
Aquesta obra, basada en el viatge de l'autor a Terra Santa, Verdaguer ofereix una mirada d'un capellà catòlic, intel·ligent i culte, de les darreries del XIX, sobre aquest paisatge torturant on encara ni existeix l'Estat d'Israel, ni la lluita palestina, ni els Sharon ni Hamàs, però ja ressonen els frecs de tres déus... segons Ramon Pinyol, aquest llibre és "políticament incorrecte", tant que menysprea els àrabs que troba al seu pas amb frases com: "(...) Raça fanàtica, sorda i cega, ramada d'homes que el profeta Mahoma junyí a son carro en son triomf a través de l'Àfrica, l'Àsia i Europa, moros que tenen una fe cega, tan cega que necessita de la nit de la ignorància per viure (...)".
Verdaguer expressa el seu menyspreu cap als jueus que es troba i els descriu amb tota mena d'improperis.
Així doncs, es tracta d'una visió honesta i salvatge d'un catòlic convençut de l'hegemonia prepotent de la seva fer per damunt de les altres, fora de la qual els pobles de Terra Santa viuen en la pura incivilitat.


En defensa pròpia. Col·lecció d'articles vindicatius publicats a la premsa de 1895; Barcelona: L'Esparver Llegir-La Magrana, 1994; Barcelona: Tusquets, 2002.
Amb aquest nom coneixem el conjunt d'articles/denúncia publicats per Verdaguer.
El primer escrit és del 17 de juny de 1895:
"(...) demano justicia i protesto davant la llei, davant la gent honrada de Barcelona que em coneix, davant del cel i terra i del mateix Déu qui ens ha de judicar a tots, de la iniquitat de què és víctima, no sé amb quin fí, aquest pobre sacerdot (...)"
La resta dels articles es publicaren en dues entregues els anys 1895 i 1897.
Verdaguer, en aquests articles, explica de manera intel·ligent i meditada qui és ell, què ha fet i què és el que li ha passat. No és pas una precipitació: és la necessitat de defensar-se públicament. I ho fa després d'haver estat qualificat públicament com un boig. Així doncs, la opinió pública és la única possibilitat que hi ha al seu abast.
Cal destacar que els articles van tenir una gran repercussió.