Santiago Rusiñol, Jardín abandonado (1898)

Aquesta obra és de l'autor modernista Santiago Rusiñol, es titula Jardín abandonado.
El tema o experiència universal humana que jo hi veig en aquesta pintura és, a part de la bellesa de la natura i en general del món que ens envolta, molt característic dels modernistes, és la soledat.
Potser estic confonent el tema amb el que a mi m'inspira la pintura però no hi veig cap altre cosa quan la miro. És un jardí abandonat com diu el títol, tot i que no es veu lleig ni deixat sino al contrari, destaca la bellesa en estat pur. El que m'agrada d'aquesta pintura són els colors, vius però alhora tristos, nostàlgics... no sé. És bonica però la trobo això, com trist, amb sentiment de soledat, nostàlgia... Relacionaria aquest sentiment de soledat que transmet la imatge amb una de les característiques dels modernistes que és la individualitat, el fet de refugiar-se en l'art quan alguna cosa va malament.